A vegades penso que m'agradaria tornar enrera en el temps en moments concrets però, no per canviar les coses tipu aquella sèrie de TV3 "El Salt" (mítica) o la peli de "Regreso al Futuro", sinó per simplement reviure aquells moments i recordar què és el que sentia al viure'ls. Vaja, aquells moments que quan els recordes, automàticament somrius. ;)

Això ho vaig pensar diumenge passat durant el correfoc que va tancar els festes de Les Corts i que em va fer pensar en aquell any que més ens vam implicar uns quants de nosaltres... mai havíem vist tanta gent al barri! vam currar molt i vam passar moltíssimes hores a la plaça del Sól de Baix, allà d'on ara ens han fet fora als joves de Les Corts. El que més recordo era la nit que tocaven els Obrint Pas que vaig haver de puajr a la tanca de la plaça per poder veure fins on arribava tota aquella gentada. Impressionant.

Al moment en el que segur tornaria seria al del gol del Belleti, però clar, sense saber el què hauria de passar!!! sinó, l'alegria no seria la mateixa, no?

Si mirés encara més lluny m'agradaria tornar a aquell dia de nadal que vam passar tooooota la família a casa la meva iaia (no arriba a 20 metres quadrats) en el què jo, en la meva tendra infància, vaig cagar el tió, amb els ulls tapats, i ell, aquell tros de fusta, no parava de cagar el mateix regal: el Donatello, de les Torugues Ninges. No entenia res, fins que donant-li cops de bastó a aquell pobre tronc amb barretina, després del 3r cop consecutiu de l'aparició del Donatello, el de la cinta lila, vaig decidir destapar-me els ulls i vaig pillar al meu cosí posant altre cop la joguina a sota el llençolet!!! A la fi havia resolt el cas de la tortuga ninja repetitiva! el Tió no s'havia equivocat, ell no m'havia fallat!!!

Ara caldria pensar com hauria de ser la màquina o de quin color hauria de ser la pols màgica que em transportés i sobretot, si caldria fer una coreografia com feien el Songotan i el Tranks... el que crec és que la "teletransportació" hauria de ser sonora i escandalosa... com un Correfoc!

Ara pensant-ho millor, potser tornaria enrera en el moment en què vaig decidir obrir un blog... en què pensava?

persones teletransportant-se en moments que els fan somriure

ESPA... QUE???

Aquest dissabte vaig anar a les terres del sud, a Alacant, a fer una mica la patriota i a donar suport d'alguna manera al moviment que treballa per a la realitat dels països catalans, la cultura i la llengua en territori del País Valencià. La veritat és que sortia de Barcelona bastant incrèdula i amb l'ideal dels Països Catalans bastant rovellat o si més no, aparcat però, al veure l'empenta i la il·lusió de 20.000 persones per a un mateix ideal... m'he posat sentimentalona!
Només sortir de Sants Estació, ja em va impressionar que 350 persones, noies, nois, dones, homes, iaies, iaius, grans, petites, persones totes elles diferents, decidissin atravessar els països catalans per arribar a la manifestació convocada a Alacant per a celebrar la diada del 25 d'abril. El que més em va sorprendre però, va ser trobar-me tota aquella gent manifestant-se en favor d'una realitat que jo creia que estava bastant oblidada en aquells territoris. I amb això, la gran feinada que deuen tenir els que lluiten perquè aquest ideal es mantingui viu al sud.
Però les sopreses no van acabr aquí! Vaig tenir el plaer de conèixer dos amics (espero que em permetin dir-lis amics!) de Madrid que em van explicar la seva pròpia lluita identitària. Em van parlar de los Comuneros de Castilla i de tot el moviment cultural i polític que hi ha al darrera, de tota la feina que difícilment però amb moltes ganes estan tirant endavant. I és que a Castilla hi ha tanta lucha y tanta sonrisa com als Països Catalans, Euskadi o Galiza.
Si abans no creia en l'Estat Espanyol com a una unitat política real, ara encara més veig que aquesta invenció que fa 300 anys intenta funcionar a la Península Ibèrica, no s'aguanta ni amb pinces. I què fa el govern espanyol al respecte? Nega aquestes realitats identitaries, les axafa, axafant la cultura i les tradicions de les diferents identitats que intenten sobreviure a l'espanyolització del territori ibèric. I no només hi fa amb el moviment en defensa de la independència d'Euskal Herria sinó que ara li ha tocat a Izquierda Castellana, a la que pretenen ilegalitzar http://www.nodo50.org/izca/.
Una identitat no es pot trepitjar així com així i menys perseguir i criminalitzar. La identitat respon als sentiments de les persones i no hauria de respondre a l'avarícia política d'uns quants.

Només volia dedicar un post al meu blog a la gent castellana que m'ha deixat ben bocabadada i donar-lis un fuerte abrazo internacionalista. Ànims i avant les atxes! (es diu així no??) ; )

Una Murga de Setmana Santa

Ahir va acabar la Murga.
La Murga és un projecte de cooperació d'Escoltes Catalans amb Serveis Socials del barri Gòtic, districte de Ciutat Vella, que consisteix en la rehabilitació de pisos d'usuaris de serveis socials amb un alt risc d'exclusió social i que formen l'anomenat "quart món". L'acció es du a terme amb joves de 15 a 17 anys que prèviament han treballat el concepte "quart món" a través d'activitats i jocs varis.
La Murga de setmana santa dura 5 dies. Aquest any hem rehabilitat 4 pisos entre uns 28 joves més 6 caps i tots i totes hem treballat com uns champions.
L'última nit, els pioners van fer una activitat en la què al final havien de dir què és el que més els hi havia agradat, el que més els havia impactat, el que més fàstig els havia fet i el que s'emportaven a casa. Tots coincidien en què la Murga havia estat una gran experiència difícil d'oblidar, en al que havien conegut molta gent, moltes històries, moltes vides i en la que tots s'havien superat i s'havien sentit útils fent una petita acció que tenia tant gran repercussió en la vida d'unes persones. El que més fàstig els hi havia fet però, a part de l'estat dels pisos i la manca d'higiène i les males condicions en les que vivien aquelles persones, ha estat el fet que existeixi aquest tal quart món i que les adminsitracions públiques, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, ho amaguin i ho camuflin en una ciutat en voga avui dia envaïda pel turisme i les botigues de disseny, en la què els espais públics es veuen cada cop més reduïts i qui no consumeix ni paga per estar al carrer, no té dret a ser cuitadà. Això és el que més fàstig els hi ha fet a uns joves de 15 a 17 anys després de 4 dies vivint al barri Gòtic i escoltant les històries de la Manuelita, la Trini i el Jose Antonio, el Ciriaco i la Carolina, i la Fanny, tots ells, veïns de Ciutat Vella, el centre històric i el centre neuràlgic del turisme i l'economia de Barcelona.
El què més m'ha agradat a mi en canvi, ha estat sentir aquestes sensacions en boca d'aquests joves, compartir aquesta experiència amb tots ells que han estat capaços d'entendre aquell entorn i actuar en la mesura que podien per canviar-lo. El que més m'ha impactat, ha estat la seva reacció positiva en tot moment, envers als seus fàstigs i als petits entrebancs que ens hem anat trobant. I el que m'emporto és la força de 28 pioners per poder continuar en un projecte tant interessant i tant important com el de la Murga tant de temps com calgui.
Segur que tota la ciutat n'estarà plena de Trinis, Manuelitas, etc, però també espero que hi hagi gent tan disposada com els pioners per poder canviar aquesta situació i fer que aquestes persones se sentin part integrant de la societat barcelonina i ningú els tingui oblidats.

Monte Atos!

Sabíeu que hi ha un lloc al món que està prohibida l'entrada a les dones? Jo ho he sabut aquesta setmana i he flipat. Com no, el lloc en qüestió és un lloc "sant", un territori de Grècia( bé, a Macedònia) on hi ha 20 monestirs ortodoxes, el més vell del segle X, mantinguts intactes i on viuen més de 1000 monjos. Rollo viatge en el temps! A més es veu que també hi ha monestirs enmig del mar i tal. Impressionant.

http://www.grecotour.com/viajes-grecia-viajes-grecia/grecia/menu_principal/continental/general_continente.jsp?IslaControl=35&ZonaControl=9



No només a països de la Península Aràbica les dones tenen menys drets, a l' Europa de la igualtat, el respecte, dels drets civils, blablabla, també es permet això a les religions.

Tinc angines

Em vau dir que s'hi valia de tot mentre actualitzés el blog no? doncs d'acord, us explico que tinc angines, i que estic indignada amb els metges de la seguretat social perquè són uns amargats, i el d'urgències ha estat incapaç de veure que tenia una angina i no un simple gangli inflamat "ho tens vermell" clar senyor! per això he vingut! "si et fa més mal, vine i et recepto antibiòtics" JA em fa més mal, que no li havia dit? O em recepta antibiòtics de bones, o trec la pistola i l'amenaço! Clar, això no ho he fet, però us mentiria si us digués que no ho he pensat i imaginat. Jo, entrant pel CAP del c/Montnegre; amb una gabardina negre i ulleres de sol, caminant tota decidida cap a la porta número 5, la del metge d'urgències, treient un rifle del 65, apartant els iaius i iaies a la sala d'espera, i obrint la porta amb una puntada de peu.... és que el paiu m'ha fotut la bronca! "perquè això no és una urgència". Doncs no serà una urgència, però no ha sabut ni reconèixer una angina!!! m'ha dit que em prengui ibuprofeno tot i insistir-li que no em feia cap tipus d'efecte. Així que, després d'haver prioritzat fer ús dels serveis públics, abans que dels privats, que entre tots i totes paguem i sortir-ne bastant descontenta, he decidit anar al metge de la mútua que ha confirmat el que sospitava: angines. Antibiòtic i cap a casa. Així sí que dóna gust tenir angines!
Després, he aprofitat i he anat a comprar un pastís de poma a la NAtcha, que estava al costat! ; )
El cas és que abans d'anar AL metge, quan he sortit del túnel del terror del CAP (túnel del terror pk els iaius que hi ha per allà semblen mòmies o zombies esperant que entri algú a qui xupar-li la sang i quedar-se amb la seva juventut), estava tant cansada de la feinassa que hem tingut avui a la Granja i de camianr pel barri d'un CAP a l'altre, que de què em poso a plorar. però com que no podia tragar pk em moria del dolor, m'he aguantat.
Potser ens hem de prendre les coses amb més calma oi?

Tinc una llibreta... bé, en tinc unes quantes en realitat... A la meva llibreta hi apunto coses, coses que em passen pel cap i penso ai!! això ho hauria d'escriure al blog o ai!! això fa gràcia... el què passa que mai recordo passar allò que escric, de la llibreta al blog. Que ara ho podria fer, però és tard i estic cansada i clar, troba-la! la llibreta eh... Després tinc una llibreta on hi escric somnis i una altra on hi escric coses que he de fer en aquells típics dies que tens tantes coses a fer i necessites ordenar-te la ment de manera més gràfica. També en tinc una, on m'apunto altres coses com despeses o idees per reunions... A part d'aquestes llibretes tinc l'agenda és clar. LA d'escoltes i la de l'autònoma, que me les han regalades... El principal problema és que són tyantes llirbetes i tant variades, que a vegades no sé on toca escriure què o no trobo la llibreta desitjada. Ara què hi penso, contant totes les llibretes que tinc, creieu que m'hauria de sentir culpable per ser una persona poc sostenible? Perquè a més, són llibretes que començo i mai acabo! A l'estanteria en tinc unes 5 començades amb diferents coses i que no estan acabades... Què en diria en Capità Planeta de tot plegat?

Aquí hi va passar Barbarrossa!!!

JA ha arribat l'hora! faré cas a l'Alenah i penjaré algunes imatges del meu erasmus en l'illa on Barbarrossa, Dragut i altres temibles pirates del Mediterrani, saquejaven poblacions i es menjaven els espaguetis i les lassanyes (diumenge és el dia de la lassanya) de la població local: SÍCILIA!! (Més val tard que mai no?)

Sabíeu que a PAlermo hi ha els dos teatres més grans d'Europa? i que estan a 15 minuts un de l'altre? ja és curiós ja això! Teatro Massimo el número 1, i Politeama el número 2, foto del number one:

A Sicília hi ha passat tot quisqui: romans, cartaginesos, grecs, àrabs, normands, francesos, CATALANS!!, espanyols, borbons, àustries, piemontesos, ... vaja, les rambles!
Els pas de tots aquests pobles en l'illa es va deixar notar sobretot en l'art i en la religió, cosa fàcil de veure caminant per Palermo, on trobes antigues mesquites transformades en esglésies, o sinagogues transformades en mesquites, o esglésies ortodoxes transformades en esglésies catòliques. A més, la Catedral de Palermo com la de Monreale o la de Cefalú, és una barreja d'estils arquitectònics molt curiosa i maca que no desentona amb una illa tant diversa on tant bon punt et trobes edifices de fa 200 anys molt ben restaurats i sencers fins a l'última peça o runes gregues superbenconservades, com edificis fets pols i alguns d'ells d'ús públic!!!

Catedral de Palermo, art normà, influències àrabs i amb arcs catalans!

i a sota, Amfiteatre grec a Siracussa

Pantocrator Catedral Cefalú

edifici no gaire cuidat de Palermo

Al proper post: menjar, mar i muntanya!

Catalans, ja sóc aquí! i amb accents de nou!!!

Hola a tots i totes!!! ja he tornat a Barcelona!!!
Però, on sou? un a l'Argentina, una altra a Egipte, una al Perú, un a Cuba, un pel Sud, l'altra al Nord d'Itàlia... que passa, que no voleu veure'm? Doncs si no em voleu veure, us explicaré una mica des d'aquí com ha anat aquest erasmus.
Diguem-ne que no ha estat el típic erasmus de fer vida amb gent de tota Europa en un pis d'estudiants on mai estàs sol. He conviscut sempre amb Sicilians, cosa que m'ha deixat conèixer bastant el caràcter del poble sicilià (ja sabeu, em preparo per quan haguem de fer la reconquesta, saber els seus punts dèbils, forts...). M'han acullit com una més i m'han portat a molts llocs i m'han fet estimar tant com ells la seva terra. Per això no us he escrit durant un bon temps... però vaja, que al mes de juny que vam tenir alguns problemes amb el pis i jo estava d'examens, si que us vaig trobar mooooolt a faltar si! em moria de ganes de fer una visita express a Barna però vaja, vaig fer bé quedant-me, són moments que també has de saber passar-los sola, no?
Així que he fet una "famíia" allà a Sicília, de fet, ja he troabt bitllets per anar-hi 4 dies al Desembre, només falta saber si em poden donar vacances... algun avantatge ha de tenir treballar amb família no?
Els meus últims dies a Sicília, els vaig passar també amb la Miriam de la uni i la Laura del Coll. Vam fer un bello giro per l'illa i creieu-me, és una terra preciosa! Vam pujar l'Etna(entre la lluna i l'infern), vam anar a Lípari (piedra pómez!), Siracusa (runes greugues brutals), Taormina (runes i vistes esplèndides), la costa Sud: Noto, Pachino (impossible sortir d'aquest poble!!!) , Avola, Ragusa, San Lorenzo, Modica, Agrigento, Eraclea Minoa, la festa de Ferragosto, vam dormir una setmana en un cotxe... Un viatge bastant còmic i difícil de superar, crec que mai he rigut tant durant 15 dies seguits ni m'havien passat tantes coses! He tornat relaxadíssima després d'aquests 6 mesos de vacances! jejeje
El tema màfia però, és un tema important encara. No és el que encara era als anys 90 quan hi havia tirotejos pel carrer, però ara ha passat més a nivells polítics i econòmics i per això l'illa està com està. Sobretot Palermo. Ells són bastant pessimistes amb el tema, i això diguem-ne que no ajuda gaire a millorar la situació. És difícil entendre com en aquesta Unió Europea que diuen que és l'exemple de la civilització i que s'omple tant la boca de valors cívics i desenvolupament, encara hi hagi racons com aquest. El Mediterrani està bastant oblidat quan en realitat és el punt d'intercanvi de cultures i el centre gastronòmic mundial per excel·lència (5 kilos en 5 mesos!!!).
Quin mar! quina terra! llàstima que molts dels sicilians no saben apreciar el que tenen, però vaja, que això ens passa a tots no? fins que no anem lluny de casa, no apreciem el que tenim. Llavors et despertes dies pensant en els nebots, imaginant que estàs passejant pels teus carrers preferits de la teva ciutat o quan surts al carrer, veus còpies dels teus amics o de la gent que coneixes. Clar que us he trobat a faltar!!!!
Quan tingui les fotos passades a l'ordinador, en penjo algunes de mítiques.
Un petonàs i recordeu de visitar algun cop la Sicília, però mínim 15 dies! que hi ha mooolta cosa per veure.

Aina Tella, blogspot, BARCELONA!

BLOG ARRAGGIATTI

Ciao a tutti!!!


certo que he abandonat una mica el blog... des de st Jordi... pero tambe es certo bastardi que ningu em va enviar fotos del fantastic dia de sant Jordi ni tampoc del sant Joan!!!!


Jo per la meva banda, el dia de Sant Joan el vaig celebrar a Palermo anant a la " Festa della Forst" (la cervesa que més s'assembla a l'Estrella de Sicilia) i despres a Trabia, a casa d'uns amics que tenen una barca (rollo JAmes Bond!!) i el dia seguent a la platjeta... quin mar!! Aixo si, d'aquesta part, el Mediterrani es molt mes salat!!!


Tambe he estat estudiant que ja he fet dos examens!! En el primer, tot anava bé fins que vaig dir una paraulota pensant-me que era una expressio normal i corrent que ells usen, i en realitat no, era una paraulota... i la vaig repetir!! ja us podeu imaginar, la profe rient i dient-me que no ho digues mes en un examen... quina vergonya!!! Total, que en aquest em van posar un 26 sobre 30 i el que he fet avui un 27 sobre 30, nostamaloi??


Fa un aprell de dies, va arribar una onada d' aire calent de l'Africa... culleres!!! ara se què pot arribar a sentir un pollastre a l'ast!!! A les 6 de la tarda 46 graus! era un aire calent asqueros creieu-me, pero vaja! que avui ja ha refrescat una mica i s'esta be per ara! per sort!!!


Sumat a aquesta calor, com que tothom engegava l'aire condicionat al mateix moment, va haver-hi un black out a part de palermo durant un parell de dies! Sembla talment l'Africa aixo!!


I ara, queda un altre examen pel 10 juliol, dopo di che segurament vaig uns quants dies a PAntelleria, una de les illetes petites i precioses al voltant de la Sicilia, que un amic te una casa allà i ens hi ha convidat! I despres ja veurem! platgeta cada dia, barca... descobrir la Sicilia!!! a finals de Juliol venen la Laura i la Miriam i acabarem de fer la reconquesta! no patiu, la Sicilia serà nostra!!!!


A dopo Topo!!!!

foto de Pantelleria, per fer enveja ; )

ALLA FINE!!!

Ciao a tutti!
Alla fine escrivo un po in questo blog!!!
A finals de mes vaig rebre la visita del primer batallo d'almogavers per a la reconquesta de la Sicilia: la donzella Sara i el cavaller Jordi!
Hem fet algunes incursions pel territori i hem aconseguit 3 victories: Agrigento (runes gregues!!), Cefalu (vistes impressionants de la costa tirrena i d'una piccola citta medievale) i Mondello- Sferracavallo (Costa, turisme, biologia marina i un marisc i vi blanc bonissim!!)
Tenim videos que demostren els nostres avenços en la operacio "Pambtomaquetallacarbonara" La conquesta pero no acaba aqui!!Del 3 al 8 de maig arriba el segon batallo i esperem conquerir nous territoris.
El que no he resolt es el misteri de "on es el negre que buscaven durant la setmana santa els del KKK" i mira que van estar un dia sencer buscant-lo pel carrer eh!
Pel que fa a la meva dieta i figura, que ultimament veig que la gent amb qui em comunico s'hi preocupa, cal dir que l meu cos esta reaccionant i a vegades em diu que no te gana i que no l'obligui a menjar i he fet una mcia de ramadan... mentida, continuo menjant (no en exces com durant pasqua) pero trankils, no he passat dels 54 kilos... (em sembla)
Les classes, ultimament em costen mes de seguir perque estic un pel desconcentrada, pero vaja, que encara em queda un mes de classe i despres a preparar examens! el funcionament de la uni es totalment diferent al nsotre! Aqui s'ha de llegir mooooolt i fer poca didactica pel que es veu. Els estudiants no treballen i viuen per aixo, per llegir i llegir i llegir i estudiar... no us podeu imaginar com en son de frikis els estudiants d'historia que he conegut!!! Es compren revistes i li regalen als profes!!! La veneracio al profe aqui fa fastig!
Doncs res, ara a celebrar el 25 d'abril, dia de l'alliberacio italiana pero abans... m'enviareu fotos de barcelona per st jordi oi?? m'enviareu una rosa? o un llibre?? Trobo a faltar les festes catalanes! quan la reconquesta conclogui amb l'exit que cal, aqui tambe es celebraran les nostres festivitats!!!

Aina Tella, Sicilia

Il giorno di la donna

Ahir va ser el dia de la dona!!!
i em preguntareu, som se celebra el 8 de març a PAlermo?? Doncs ve, jo no sé si a BArcelona es fa també aixi, però aqui, bàasicament la festa consisteix en que les noies/dones surten de festa tota la nit i se'n va a veure BOYS, o els xavals de "Grande Fratello" a els discoteques, sisi és rollo, disbauxa de les reprimides! i se senten crits epr la nit de les dones borratxes, etc etc
Jo en canvi, com que aquest mati tenia classe de 8 a 10 (sisis, dimarts, dimecres i divendres és aixi) vaig veure "Gato Blanco, Gato negro" en italià. Fa molta gràcia veure pelis en italià! ejjeje
Doncs res, que ja he començat classes! però encara he de parlar amb alguns profes! espero que la setmana que ve estigui tot lligat ja! us passaré el parte!
Pel què fa a la resta, continuo menajnt com una gorda! crec que m'estic engreixant però bé, ja ho jutjareu vosaltres mateixos! demà faré caldo, que aquests dies està plovent i segur que entrarà molt bè!
Ci sentiamo prossimamente ragazzi!
Aina Tella, Sicilia.

He vist "Buscando a Nemo" en italia!

Ciao Ciao!!!


Alla fine! un nuovo post!!


Si! Abito in un altro appartamento! Via MAqueda 57, "Santoro" . (aqui no fan aixo de 4t 1a o 5è 3a escala B, posen el nom del propietari del pis)


Tinc el mercat just als carrerons de davant de casa, rollo mercat del Senegal de debo, mes higienic aixo si! pero no us penseu ... I una terrassa!!! ai quina terrassa!!! ja estic pensant fer una paella un diumenge de sol en aquella terrassa!!


M'he tornat boja amb la neteja i quan no se que fer passo l'escombra i el motxo, de fet l'altre dia vaig netejar la terrassa que estava feta un fastig!


Pel que fa a la resta, avui començo classes, de fet hauria d'haver començat la setmana passada una assignatura i encara no hi he anat! volia anar avui pero m'he adormit! comencem bè...


Aquesta tarda si que hi anirè, HISTORIA DE LA SICILIA MODERNA. A veure que tal... les altres que farè (segurament, pk falta que els profes em diguin vale, no problemo) seran SOCIOLOGIA ECONOMICA, SOCIOLOGIA URBANA, HISTORIA DELS PAISOS ISLAMICS i si es pot FILOSOFIA I RELIGIO DE LA INDIA. Perdoneu si no escric amb accents, teclats italians!!


Per altra banda, estic totalment desconectada de l'actualitat catalana aixi que agrairia que em fessiu breus resums de tant en tant al blog ; ) Del barça millor no parlar-ne?? (Un dels irlandesos del pis es del Liverpool!) feu el favor de recuperar la meva bufanda de les mans de l'Alex i enviarme-la a PAlermo!!! que la meva habitacio encara es molt blanca i li falta decoracio!



De moment no hi ha mes novetats! us deixo amb una estampa ben significativa del que pel moment esta sent la meva estada a Sicilia....

Cosa si fa una domenica a Palermo?

Salve!

ara ja toca continuar sola! ahir va pirar ma germana i en principi estava una mica així tristota, però de seguida em vaig adonar que m'aniria tot molt bé. Donant una volta per PAlermo em vaig trobar al FRank i al JAck,i em van saludar i vam xerrar una miqueta i em van dir que quan volgués que passés pel restaurant, encara que no em quedessin soldi!

després vaig quedar amb una noia mallorquina que bé, és la germana d'una noia que treballa amb ma germana i vam estar xerrant una bona estona. van venir dues amigues seves i després em va trucar al JAke, us he parlat del noi americà que em va ensenyar un pis? doncs això, que em va trucar per si volia anar a sopar amb uns amics, i com que no tenia res més a fer vaig dir que si! i vaig coneixer més sicilians de centre dreta, però vaja, que són molt divertits i acollidors, em van adoptar com a la seva "piccola sorella". Vaig acabar a ca seva veient sospechosos habituales en italià!!! còmic tot plegat! i avui m'han convidat a dinar al pis (pasta com no!!!)

Avui al meu pis em toca fer el sopar a mi així que em nego a cuinar pasta (mai creia que diria això), faré... arròs! jaja

Demà aniré a veure un altre pis i com a molt tard, dimecres decidiré definitivament. JA tinc ganes d'instal·lar-me definitavemnt i començar una rutina! que les classes encara no sé quan comencen tampoc. ja us aniré informant...

Aina Tella, blogspot, Sicília

Abbiamo problema con il padrino....

Ciao ragazzi!!

Avui ja és l'últim dia que ma germana està aquí i demà hauré de continuar l'aventura da sola.

Abbiamo conosciuto qualche gente... a part del cosí del Torrente, vam anar a veure un pis d'un ragazzo americano che lavora qui, i ens explicava que "l'unico problema è il padrino..." clar, nosaltres flipàvem i li dic perdona?? i es fot a riure i diu "nono, il patrono della casa..." vaya jiñe nen!

A part tb ens hem fet amigues del "Frank" (francesco) i el "Jack"(giacomo), que han obert un restaurant fa poc i ens regalen un xupito de limoncello. A canvi, avui per sorpresa els hi hem portat un grup de guiris francesos que no sabien on anar a menjar.

Continuo mirant pisos a veure si trobo alguna cosa millor o per si els del pis d'aquí troben algú fins l'agost que els hi interessi més però el més probable, és que em quedi aquí. Així que us deixo una foto del veí de sota pk tingueu un tast del què us trobareu quan vingueu a veurem. És el Emanuele Coco, un feixista italià. Les ulleres són de broma eh! és tot un personatge, d'aquells que t'expliquen les coses com si s'haguéssin tret un màster sobre el tema. L'altre dia ens parlava de com afecta la miopia als ulls (ens va fer un dibuix i tot) i després vam acabar parlant de pets i caques (si, vaig ser jo qui va treure el tema).

Ah! i avui hem vist una baralla al carrer!! waaaaw

... el govern italià se e fultminado, ma noi siamo ancora qui..

ciao a tutti il mondo..... sóc la sònia, la sorela de l'aina....Ara parlaré una mica... com a corresponsale, i us explicaré cosa abbiamo fato oggi.....perdoneu per la llengua però és que estem en immersió lingüística i ja se sap.... a remarcar:

1) hem vist un pis per llogar una habitació i ha resultat ser del cosí italià del Torrente, si, si... aquest en que esteu pensant.... ens ha vingut a buscar en el seu cotxe -un fiat "escarós" però autènticament italià- El millor ha estat quan ens ha ensenyat la seva habitació... que tampoc no calia.... fotos del papa i la Teresa de Calcuta al costat de la seva col·lecció de paquets de tabac penjats al costat de la capcelera del seu llit... això si ho tenia, era escolta i molt bona persona.

2) perquè ho sapigueu, quan nosaltres diem "tot el món m'ha desitjat bon viatge".... això als italians els crida l'atenció....¿tot el mon?, ara ha quedat demostrat que sóm exagerats...

i aquí ho deixo .... pq l'Aina diu que no tinc punyetera idea d'escriure blogs....que ha de ser divertit i que això és un rotllo, així que chocho... (trad.italiana: ciao ciao dit molt molt ràpid)

Des de Italia con amor... y sin Prodi!!!

Ciao tutti!!! già sono arrivata a Palermo!

Això vindria a ser com viure a la Barceloneta años ha: carrerons oblidats, estrets i lletjots i carrerons més cuidats, amb vida i lluminosos. Cotxes i motos ciurculant com els hi dono la gana, mercats al carrer, gossos abandonats!!! sembla el tercer món. Hi ha ferreters que em recorden a les parades de Tànger i d'altres infraestuctures que no serien tant prec+aries com a Senegal però... diguem-ne que això no és Europa...

I el tema de la màfia... no sé què dir-vos, ahir vaig sentir un home pel carrer que li deia a un altre al despedir-se "E non dimenticati che abbiamo amici in comune"... a part d'això no he vist cap tiroteig encara.

El que si he vist ha estat la dimissió del Prodi juasjuasjausjau i totes les canals italianes (del Berlusconi todas y cada una de ellas) explotant el tema hasta la saciedad. Bé, aquest tema i que el george clooney ja no és solter i que el Bill Gates li ha posat un límit de 45 min. diaris a la seva filla per connectar-se a internet. Si els mitjans de comunicació a Espanya estan fatal, aquí t'ho has de prendre com si llegissis la RAzón.

i parlant del george clooney!! l'assistent del meu coordi erasmus s'hi assembla moltissim!!

JA només deixar-vos amb una foto que ho diu tot. Serà PAlermo la meva ciutat?? si hi tinc un carrer i tot!!

Aina Tella, blogspot, Sicília

CANVIS: ja hi penses?

Ja fa una setmaneta que no escrivia al blog però tranquils! que no ha quedat en l'oblid ni ha passat a la memòria històrica cortsenca! Aquesta setmana he tingut algun imprevist amb el tema erasmus i és que els italians ja estan fent italianades abans que arribi i m'he preocupat una miqueta... però ja està tot solucionat! (o part vaja!)

Suposo que els canvis sempre fan por perquè tot és incert. No saps mai què pot passar: sortirà bé o malament? M'equivoco o ja faig bé? I si.... Els "i si" són els pitjors així que suposo que el millor és anar fent i no pensar-hi gaire. Suposo que així va fer Zapatero quan va guanyar les eleccions... i així li va anar... Prefereixo decidir el meu dia a dia segons el què em diuen les sensacions i els impulsos. A vegades la cago però cagar-la també t'aporta coses no? D'acord, potser després de prendre la decisió a la valenta estic dos dies pensant "què he fet!" i llavors és quan surten tots els dubtes, et fas preguntes, te les respons i quan ja has dut a terme el què havies decidit, veus en què t'has equivocat i en què no i trobes la decisió correcte. Però clar, fins que no ho proves, mai ho saps no?
Vosaltres les decisions més importants que heu près, les heu rumiat durant molt temps, o han estat impulsos??
Va contesteu, que us regalo una foto de la Peggy molt sexy!

Bones Festes... o no?

Tot solucionat!
els rumors del barri eren certs, el blog de l'Aina s'actualitza! Any nou, blog nou no? El problema és que les festes, aquest any han estat difícils. Crec que mai havia tingut tantes ganes que s'acabessin les festes de nadal. Potser era perquè en realitat festa festa, no tenia sinó que havia de treballar, o potser perquè ja no li trobo la màgia de quan ets petita i et creus que de debò un tros de fusta fa caca però no caca com tu, ta mare, ton pare o la resta de persones al món, sino que caga regals!!! I també n'estàs convençuda que la nit del 5 vas sentir com els reis entraven i els camells xurrupaven l'aigua de les palanganes i Melcior, Gaspar i Baltasar es cruspien les galetes i es bevien el xupito de conyac ( en realitat ho feien tons germans o tons pares). JA m'agradaria ja tornar a creure'm tot això i no haver d'anar a comprar uns regals per obligació quan en realitat no en tens ganes i has d'aguantar les aglomeracions a les botigues petites rollo NAtura, o les aglomeracions als carrers el dia de la cavalcata (o cavalgata?) que no et deixen creuar el carrer per poder arribar a casa quan tornes de comprar els últims regals que et quedaven i que havies deixat a l'últim moment com sempre...
I després, toquen les rebaixes. Aprofita ara que està tot més barat! tornen les aglomeracions i el comprar per comprar fins que arribes a finals de mes i comences a estalviar per quan vingui el dia de la mare i el dia del pare (altre cop regals obligats), sant jordi (llibre i rosa que sinó quedes malament), la festa de sant joan (sinó surts de nit, vaya primo!), bla bla bla...
Qui es va inventar totes aquestes festivitats? L'Església Catòlica o el Corte Inglés?


Ei però que tampoc voldria semblar negativa eh! Que també he tingut dies en què m'ho he passat molt bé! El millor, el 30 de desembre! Soparet amb amics, festa aniversari per amics i ballaruca amb amics! Quan ho repetirem això?

Amb els 5 sentits

Ahir va passar un fet no gaire corrent a casa meva. A l'hora de sopar, mentre la tele estava encesa, vam sudar d'ella (això que és nova eh) i vam estar xerrant (bàsicament vaig fotre el rollo jo, com sempre). Tenia molta gana i parlant de la feina a la Granja i tal, vaig recordar un gust que feia temps no tastava... aquells bikinis del "senyor bocí"... sempre que sortia de l'escola de peke (oh gran Lavínia!!) ma mare em portava a la botiga que tenien a l'hospitalet i de camí compràvem un (o dos) bikinis per berenar que me'ls menjava a un dels provadors on s'hi guardava coses i no es feia servir. Era EL MOMENT DEL DIA. Quin formatge! Crema de gruyère! Quin pernil! i quin art a l'hora de fer bikinis!
Doncs ahir em va venir aquell gust a la boca. És un gust que em serà difícil d'oblidar. Igual que l' olor de l'acera mullada quan plou a Barcelona o el tacte de la serp i el cocodril que vaig tocar en aquells casals d'estiu al zoo, o el tacte de l'Eros i Psique del Louvre que el profe d'Història de l' Art ens va motivar a saltar-nos les normes estrictes del museu i ens va animar a tocar-la, o la visió del meu carrer nevat l'any 92, de les muntanyes verdes eslovenes, el mar des del Canigó o el so de l'Atlàntic que em feia adormir-me les nits que vaig estar a Asilah...
Si viviu prenent atenció, escoltant, observant, olorant, palpant i degustant, segur que també tindreu records d'aquest estil. En teniu?

ALERTA ROJA! BAYABAYATRIBOGA

Se'ns ha espatllat la tele!ha anat morint de mica en mica... primer no funcionava el comandament, després no veiem TV3,... i llavors ja no es va ni encendre.
Després de fer un minut de silenci per l'estimat aparell, els meus pares van sortir corrents en busca d'algun substitut amb l'ajuda del meu germà supertècnic en informàtica. Un dia sencer mirant preus i lamentant-se per no ser una família de classe alta.
A la tarda els he acompanyat i hem anat al Corte Inglés. Quanta gent! i Quins preus! Una tele costava el que porto estalviant durant 5 mesos! I la gent s'ho compra! per un moment he pensat: Només que estigui un any treballant matins a la granja, menjadors al mig dia, i cangurs a les tardes, potser podria pagar els primers plaços del televisor de 20.000 €! amb TDT, dolby surround, entrada USB, doble airbag de serie...!! i si estalvio una mica més, em podré comprar la càmera digital 8 megapíxels, l'Ipod version 8.0, l'últim Nokia 15410 con rayos ultrasonidos i una nina que caga, pixa, es tira pets, canta i balla jotas! Si! Ho necessito! Ho necessito per... què coi! per ser com tothom no? Així m'integraré més en la societat, em relacionaré molt més amb la gent, tindré temes de conversa: tu Ipod que prestaciones tiene? el mio me hace café!
Ara entenc perquè quan li deia a tothom : JA TINC BLOG! em miraven amb cara de boja... perquè encara estic atrassada! el blog ja no és lo ultimo que se lleva!
Com sempre, he arribat tard...
Ainetta