Una Murga de Setmana Santa

Ahir va acabar la Murga.
La Murga és un projecte de cooperació d'Escoltes Catalans amb Serveis Socials del barri Gòtic, districte de Ciutat Vella, que consisteix en la rehabilitació de pisos d'usuaris de serveis socials amb un alt risc d'exclusió social i que formen l'anomenat "quart món". L'acció es du a terme amb joves de 15 a 17 anys que prèviament han treballat el concepte "quart món" a través d'activitats i jocs varis.
La Murga de setmana santa dura 5 dies. Aquest any hem rehabilitat 4 pisos entre uns 28 joves més 6 caps i tots i totes hem treballat com uns champions.
L'última nit, els pioners van fer una activitat en la què al final havien de dir què és el que més els hi havia agradat, el que més els havia impactat, el que més fàstig els havia fet i el que s'emportaven a casa. Tots coincidien en què la Murga havia estat una gran experiència difícil d'oblidar, en al que havien conegut molta gent, moltes històries, moltes vides i en la que tots s'havien superat i s'havien sentit útils fent una petita acció que tenia tant gran repercussió en la vida d'unes persones. El que més fàstig els hi havia fet però, a part de l'estat dels pisos i la manca d'higiène i les males condicions en les que vivien aquelles persones, ha estat el fet que existeixi aquest tal quart món i que les adminsitracions públiques, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, ho amaguin i ho camuflin en una ciutat en voga avui dia envaïda pel turisme i les botigues de disseny, en la què els espais públics es veuen cada cop més reduïts i qui no consumeix ni paga per estar al carrer, no té dret a ser cuitadà. Això és el que més fàstig els hi ha fet a uns joves de 15 a 17 anys després de 4 dies vivint al barri Gòtic i escoltant les històries de la Manuelita, la Trini i el Jose Antonio, el Ciriaco i la Carolina, i la Fanny, tots ells, veïns de Ciutat Vella, el centre històric i el centre neuràlgic del turisme i l'economia de Barcelona.
El què més m'ha agradat a mi en canvi, ha estat sentir aquestes sensacions en boca d'aquests joves, compartir aquesta experiència amb tots ells que han estat capaços d'entendre aquell entorn i actuar en la mesura que podien per canviar-lo. El que més m'ha impactat, ha estat la seva reacció positiva en tot moment, envers als seus fàstigs i als petits entrebancs que ens hem anat trobant. I el que m'emporto és la força de 28 pioners per poder continuar en un projecte tant interessant i tant important com el de la Murga tant de temps com calgui.
Segur que tota la ciutat n'estarà plena de Trinis, Manuelitas, etc, però també espero que hi hagi gent tan disposada com els pioners per poder canviar aquesta situació i fer que aquestes persones se sentin part integrant de la societat barcelonina i ningú els tingui oblidats.

Monte Atos!

Sabíeu que hi ha un lloc al món que està prohibida l'entrada a les dones? Jo ho he sabut aquesta setmana i he flipat. Com no, el lloc en qüestió és un lloc "sant", un territori de Grècia( bé, a Macedònia) on hi ha 20 monestirs ortodoxes, el més vell del segle X, mantinguts intactes i on viuen més de 1000 monjos. Rollo viatge en el temps! A més es veu que també hi ha monestirs enmig del mar i tal. Impressionant.

http://www.grecotour.com/viajes-grecia-viajes-grecia/grecia/menu_principal/continental/general_continente.jsp?IslaControl=35&ZonaControl=9



No només a països de la Península Aràbica les dones tenen menys drets, a l' Europa de la igualtat, el respecte, dels drets civils, blablabla, també es permet això a les religions.

Tinc angines

Em vau dir que s'hi valia de tot mentre actualitzés el blog no? doncs d'acord, us explico que tinc angines, i que estic indignada amb els metges de la seguretat social perquè són uns amargats, i el d'urgències ha estat incapaç de veure que tenia una angina i no un simple gangli inflamat "ho tens vermell" clar senyor! per això he vingut! "si et fa més mal, vine i et recepto antibiòtics" JA em fa més mal, que no li havia dit? O em recepta antibiòtics de bones, o trec la pistola i l'amenaço! Clar, això no ho he fet, però us mentiria si us digués que no ho he pensat i imaginat. Jo, entrant pel CAP del c/Montnegre; amb una gabardina negre i ulleres de sol, caminant tota decidida cap a la porta número 5, la del metge d'urgències, treient un rifle del 65, apartant els iaius i iaies a la sala d'espera, i obrint la porta amb una puntada de peu.... és que el paiu m'ha fotut la bronca! "perquè això no és una urgència". Doncs no serà una urgència, però no ha sabut ni reconèixer una angina!!! m'ha dit que em prengui ibuprofeno tot i insistir-li que no em feia cap tipus d'efecte. Així que, després d'haver prioritzat fer ús dels serveis públics, abans que dels privats, que entre tots i totes paguem i sortir-ne bastant descontenta, he decidit anar al metge de la mútua que ha confirmat el que sospitava: angines. Antibiòtic i cap a casa. Així sí que dóna gust tenir angines!
Després, he aprofitat i he anat a comprar un pastís de poma a la NAtcha, que estava al costat! ; )
El cas és que abans d'anar AL metge, quan he sortit del túnel del terror del CAP (túnel del terror pk els iaius que hi ha per allà semblen mòmies o zombies esperant que entri algú a qui xupar-li la sang i quedar-se amb la seva juventut), estava tant cansada de la feinassa que hem tingut avui a la Granja i de camianr pel barri d'un CAP a l'altre, que de què em poso a plorar. però com que no podia tragar pk em moria del dolor, m'he aguantat.
Potser ens hem de prendre les coses amb més calma oi?

Tinc una llibreta... bé, en tinc unes quantes en realitat... A la meva llibreta hi apunto coses, coses que em passen pel cap i penso ai!! això ho hauria d'escriure al blog o ai!! això fa gràcia... el què passa que mai recordo passar allò que escric, de la llibreta al blog. Que ara ho podria fer, però és tard i estic cansada i clar, troba-la! la llibreta eh... Després tinc una llibreta on hi escric somnis i una altra on hi escric coses que he de fer en aquells típics dies que tens tantes coses a fer i necessites ordenar-te la ment de manera més gràfica. També en tinc una, on m'apunto altres coses com despeses o idees per reunions... A part d'aquestes llibretes tinc l'agenda és clar. LA d'escoltes i la de l'autònoma, que me les han regalades... El principal problema és que són tyantes llirbetes i tant variades, que a vegades no sé on toca escriure què o no trobo la llibreta desitjada. Ara què hi penso, contant totes les llibretes que tinc, creieu que m'hauria de sentir culpable per ser una persona poc sostenible? Perquè a més, són llibretes que començo i mai acabo! A l'estanteria en tinc unes 5 començades amb diferents coses i que no estan acabades... Què en diria en Capità Planeta de tot plegat?