Una Murga de Setmana Santa

Ahir va acabar la Murga.
La Murga és un projecte de cooperació d'Escoltes Catalans amb Serveis Socials del barri Gòtic, districte de Ciutat Vella, que consisteix en la rehabilitació de pisos d'usuaris de serveis socials amb un alt risc d'exclusió social i que formen l'anomenat "quart món". L'acció es du a terme amb joves de 15 a 17 anys que prèviament han treballat el concepte "quart món" a través d'activitats i jocs varis.
La Murga de setmana santa dura 5 dies. Aquest any hem rehabilitat 4 pisos entre uns 28 joves més 6 caps i tots i totes hem treballat com uns champions.
L'última nit, els pioners van fer una activitat en la què al final havien de dir què és el que més els hi havia agradat, el que més els havia impactat, el que més fàstig els havia fet i el que s'emportaven a casa. Tots coincidien en què la Murga havia estat una gran experiència difícil d'oblidar, en al que havien conegut molta gent, moltes històries, moltes vides i en la que tots s'havien superat i s'havien sentit útils fent una petita acció que tenia tant gran repercussió en la vida d'unes persones. El que més fàstig els hi havia fet però, a part de l'estat dels pisos i la manca d'higiène i les males condicions en les que vivien aquelles persones, ha estat el fet que existeixi aquest tal quart món i que les adminsitracions públiques, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, ho amaguin i ho camuflin en una ciutat en voga avui dia envaïda pel turisme i les botigues de disseny, en la què els espais públics es veuen cada cop més reduïts i qui no consumeix ni paga per estar al carrer, no té dret a ser cuitadà. Això és el que més fàstig els hi ha fet a uns joves de 15 a 17 anys després de 4 dies vivint al barri Gòtic i escoltant les històries de la Manuelita, la Trini i el Jose Antonio, el Ciriaco i la Carolina, i la Fanny, tots ells, veïns de Ciutat Vella, el centre històric i el centre neuràlgic del turisme i l'economia de Barcelona.
El què més m'ha agradat a mi en canvi, ha estat sentir aquestes sensacions en boca d'aquests joves, compartir aquesta experiència amb tots ells que han estat capaços d'entendre aquell entorn i actuar en la mesura que podien per canviar-lo. El que més m'ha impactat, ha estat la seva reacció positiva en tot moment, envers als seus fàstigs i als petits entrebancs que ens hem anat trobant. I el que m'emporto és la força de 28 pioners per poder continuar en un projecte tant interessant i tant important com el de la Murga tant de temps com calgui.
Segur que tota la ciutat n'estarà plena de Trinis, Manuelitas, etc, però també espero que hi hagi gent tan disposada com els pioners per poder canviar aquesta situació i fer que aquestes persones se sentin part integrant de la societat barcelonina i ningú els tingui oblidats.