Em vau dir que s'hi valia de tot mentre actualitzés el blog no? doncs d'acord, us explico que tinc angines, i que estic indignada amb els metges de la seguretat social perquè són uns amargats, i el d'urgències ha estat incapaç de veure que tenia una angina i no un simple gangli inflamat "ho tens vermell" clar senyor! per això he vingut! "si et fa més mal, vine i et recepto antibiòtics" JA em fa més mal, que no li havia dit? O em recepta antibiòtics de bones, o trec la pistola i l'amenaço! Clar, això no ho he fet, però us mentiria si us digués que no ho he pensat i imaginat. Jo, entrant pel CAP del c/Montnegre; amb una gabardina negre i ulleres de sol, caminant tota decidida cap a la porta número 5, la del metge d'urgències, treient un rifle del 65, apartant els iaius i iaies a la sala d'espera, i obrint la porta amb una puntada de peu.... és que el paiu m'ha fotut la bronca! "perquè això no és una urgència". Doncs no serà una urgència, però no ha sabut ni reconèixer una angina!!! m'ha dit que em prengui ibuprofeno tot i insistir-li que no em feia cap tipus d'efecte. Així que, després d'haver prioritzat fer ús dels serveis públics, abans que dels privats, que entre tots i totes paguem i sortir-ne bastant descontenta, he decidit anar al metge de la mútua que ha confirmat el que sospitava: angines. Antibiòtic i cap a casa. Així sí que dóna gust tenir angines!
Després, he aprofitat i he anat a comprar un pastís de poma a la NAtcha, que estava al costat! ; )
El cas és que abans d'anar AL metge, quan he sortit del túnel del terror del CAP (túnel del terror pk els iaius que hi ha per allà semblen mòmies o zombies esperant que entri algú a qui xupar-li la sang i quedar-se amb la seva juventut), estava tant cansada de la feinassa que hem tingut avui a la Granja i de camianr pel barri d'un CAP a l'altre, que de què em poso a plorar. però com que no podia tragar pk em moria del dolor, m'he aguantat.
Potser ens hem de prendre les coses amb més calma oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ostres nena... tot a la vida fos caminar, tampoc n'hi ha com per plorar.. o què?
he de dir que els metges de la mútua t'enxufen ràpid els antibio, o els ensenyes el genoll i ja te'l volen operar, o ja t'han programat 4 plaques i el quirofan quan tens molèsties a un dit. són uns rapidillos, vaya...
L'important és que al final t'has curat, per una via o per l'altra.
La veritat és que es podria fer un estudi sobre què és millor per a cada malaltia o dolència, la Seguretat Social serveix per curar algunes coses i la Mútua per algunes altres.
Tu ja has fet els primers pasos de l'estudi;)
És bo que a vegades es trobin bones persones en el sentit complet de la paraula. :)
Publica un comentari a l'entrada