Ahir va passar un fet no gaire corrent a casa meva. A l'hora de sopar, mentre la tele estava encesa, vam sudar d'ella (això que és nova eh) i vam estar xerrant (bàsicament vaig fotre el rollo jo, com sempre). Tenia molta gana i parlant de la feina a la Granja i tal, vaig recordar un gust que feia temps no tastava... aquells bikinis del "senyor bocí"... sempre que sortia de l'escola de peke (oh gran Lavínia!!) ma mare em portava a la botiga que tenien a l'hospitalet i de camí compràvem un (o dos) bikinis per berenar que me'ls menjava a un dels provadors on s'hi guardava coses i no es feia servir. Era EL MOMENT DEL DIA. Quin formatge! Crema de gruyère! Quin pernil! i quin art a l'hora de fer bikinis!
Doncs ahir em va venir aquell gust a la boca. És un gust que em serà difícil d'oblidar. Igual que l' olor de l'acera mullada quan plou a Barcelona o el tacte de la serp i el cocodril que vaig tocar en aquells casals d'estiu al zoo, o el tacte de l'Eros i Psique del Louvre que el profe d'Història de l' Art ens va motivar a saltar-nos les normes estrictes del museu i ens va animar a tocar-la, o la visió del meu carrer nevat l'any 92, de les muntanyes verdes eslovenes, el mar des del Canigó o el so de l'Atlàntic que em feia adormir-me les nits que vaig estar a Asilah...
Si viviu prenent atenció, escoltant, observant, olorant, palpant i degustant, segur que també tindreu records d'aquest estil. En teniu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Que maco!!
Sí, i tant, hi ha coses que no saps per què però no se t'esborren. Jo tinc gravada una olor: la que feia una barreja de romaní i alcohol que ma mare feia per posar-nos als cops i rascades quan erem petits. Avui hem anat a caminar i quan he sentit l'olor del romaní m'ha vingut de sobte al cap l'esperit de romaní que feia la mare.
Fins aviat!!
Aquesta història jo l'he sentit en vivo y directo ;)
Realment és curiós però sovint recordem una olor, un color, un tacte i a partir d'allà elaborem un record sencer, una sensació completa.
pel barri es deia que havies actualitzat el bloc, les àvies en parlaven a peu de carrer i al mercat, peixateries, fruiteries i carnisseries en van plens...i avui he vingut il·lusionat a comprovar-ho...i he vist que era un bulo!
posa-hi remei! ;)
Publica un comentari a l'entrada