CANVIS: ja hi penses?

Ja fa una setmaneta que no escrivia al blog però tranquils! que no ha quedat en l'oblid ni ha passat a la memòria històrica cortsenca! Aquesta setmana he tingut algun imprevist amb el tema erasmus i és que els italians ja estan fent italianades abans que arribi i m'he preocupat una miqueta... però ja està tot solucionat! (o part vaja!)

Suposo que els canvis sempre fan por perquè tot és incert. No saps mai què pot passar: sortirà bé o malament? M'equivoco o ja faig bé? I si.... Els "i si" són els pitjors així que suposo que el millor és anar fent i no pensar-hi gaire. Suposo que així va fer Zapatero quan va guanyar les eleccions... i així li va anar... Prefereixo decidir el meu dia a dia segons el què em diuen les sensacions i els impulsos. A vegades la cago però cagar-la també t'aporta coses no? D'acord, potser després de prendre la decisió a la valenta estic dos dies pensant "què he fet!" i llavors és quan surten tots els dubtes, et fas preguntes, te les respons i quan ja has dut a terme el què havies decidit, veus en què t'has equivocat i en què no i trobes la decisió correcte. Però clar, fins que no ho proves, mai ho saps no?
Vosaltres les decisions més importants que heu près, les heu rumiat durant molt temps, o han estat impulsos??
Va contesteu, que us regalo una foto de la Peggy molt sexy!

Bones Festes... o no?

Tot solucionat!
els rumors del barri eren certs, el blog de l'Aina s'actualitza! Any nou, blog nou no? El problema és que les festes, aquest any han estat difícils. Crec que mai havia tingut tantes ganes que s'acabessin les festes de nadal. Potser era perquè en realitat festa festa, no tenia sinó que havia de treballar, o potser perquè ja no li trobo la màgia de quan ets petita i et creus que de debò un tros de fusta fa caca però no caca com tu, ta mare, ton pare o la resta de persones al món, sino que caga regals!!! I també n'estàs convençuda que la nit del 5 vas sentir com els reis entraven i els camells xurrupaven l'aigua de les palanganes i Melcior, Gaspar i Baltasar es cruspien les galetes i es bevien el xupito de conyac ( en realitat ho feien tons germans o tons pares). JA m'agradaria ja tornar a creure'm tot això i no haver d'anar a comprar uns regals per obligació quan en realitat no en tens ganes i has d'aguantar les aglomeracions a les botigues petites rollo NAtura, o les aglomeracions als carrers el dia de la cavalcata (o cavalgata?) que no et deixen creuar el carrer per poder arribar a casa quan tornes de comprar els últims regals que et quedaven i que havies deixat a l'últim moment com sempre...
I després, toquen les rebaixes. Aprofita ara que està tot més barat! tornen les aglomeracions i el comprar per comprar fins que arribes a finals de mes i comences a estalviar per quan vingui el dia de la mare i el dia del pare (altre cop regals obligats), sant jordi (llibre i rosa que sinó quedes malament), la festa de sant joan (sinó surts de nit, vaya primo!), bla bla bla...
Qui es va inventar totes aquestes festivitats? L'Església Catòlica o el Corte Inglés?


Ei però que tampoc voldria semblar negativa eh! Que també he tingut dies en què m'ho he passat molt bé! El millor, el 30 de desembre! Soparet amb amics, festa aniversari per amics i ballaruca amb amics! Quan ho repetirem això?

Amb els 5 sentits

Ahir va passar un fet no gaire corrent a casa meva. A l'hora de sopar, mentre la tele estava encesa, vam sudar d'ella (això que és nova eh) i vam estar xerrant (bàsicament vaig fotre el rollo jo, com sempre). Tenia molta gana i parlant de la feina a la Granja i tal, vaig recordar un gust que feia temps no tastava... aquells bikinis del "senyor bocí"... sempre que sortia de l'escola de peke (oh gran Lavínia!!) ma mare em portava a la botiga que tenien a l'hospitalet i de camí compràvem un (o dos) bikinis per berenar que me'ls menjava a un dels provadors on s'hi guardava coses i no es feia servir. Era EL MOMENT DEL DIA. Quin formatge! Crema de gruyère! Quin pernil! i quin art a l'hora de fer bikinis!
Doncs ahir em va venir aquell gust a la boca. És un gust que em serà difícil d'oblidar. Igual que l' olor de l'acera mullada quan plou a Barcelona o el tacte de la serp i el cocodril que vaig tocar en aquells casals d'estiu al zoo, o el tacte de l'Eros i Psique del Louvre que el profe d'Història de l' Art ens va motivar a saltar-nos les normes estrictes del museu i ens va animar a tocar-la, o la visió del meu carrer nevat l'any 92, de les muntanyes verdes eslovenes, el mar des del Canigó o el so de l'Atlàntic que em feia adormir-me les nits que vaig estar a Asilah...
Si viviu prenent atenció, escoltant, observant, olorant, palpant i degustant, segur que també tindreu records d'aquest estil. En teniu?

ALERTA ROJA! BAYABAYATRIBOGA

Se'ns ha espatllat la tele!ha anat morint de mica en mica... primer no funcionava el comandament, després no veiem TV3,... i llavors ja no es va ni encendre.
Després de fer un minut de silenci per l'estimat aparell, els meus pares van sortir corrents en busca d'algun substitut amb l'ajuda del meu germà supertècnic en informàtica. Un dia sencer mirant preus i lamentant-se per no ser una família de classe alta.
A la tarda els he acompanyat i hem anat al Corte Inglés. Quanta gent! i Quins preus! Una tele costava el que porto estalviant durant 5 mesos! I la gent s'ho compra! per un moment he pensat: Només que estigui un any treballant matins a la granja, menjadors al mig dia, i cangurs a les tardes, potser podria pagar els primers plaços del televisor de 20.000 €! amb TDT, dolby surround, entrada USB, doble airbag de serie...!! i si estalvio una mica més, em podré comprar la càmera digital 8 megapíxels, l'Ipod version 8.0, l'últim Nokia 15410 con rayos ultrasonidos i una nina que caga, pixa, es tira pets, canta i balla jotas! Si! Ho necessito! Ho necessito per... què coi! per ser com tothom no? Així m'integraré més en la societat, em relacionaré molt més amb la gent, tindré temes de conversa: tu Ipod que prestaciones tiene? el mio me hace café!
Ara entenc perquè quan li deia a tothom : JA TINC BLOG! em miraven amb cara de boja... perquè encara estic atrassada! el blog ja no és lo ultimo que se lleva!
Com sempre, he arribat tard...
Ainetta

Per algun lloc s'ha de començar

D'acord, ja ho he pillat! He fet unes visites a diferents blogs i fotologs i ja he pillat de què va el tema... reflexions profundes sobre les rallades mentals, típica cançoneta per definir com t'ha anat el dia, explicar quants cops t'has rascat el cul avui, foto artística... vindria a ser això, no? I això dieu que ho llegeix molta gent? Perquè hi ha blogs que semblen culebrons eh...
doncs res, es farà el que es pugui! Ara, això d'actualitzar el blog cada dia... i llegir els dels altres... i lo de les cançonetes... no és molt recurs fàcil?... i això d'explicar les meves intimitats... si ho ha de llegir molta gent.... i les fotos... m'he de comprar càmera digital? com no me la portin els reis... ai quantes coses!!!! haurem de fer un esforç!

Doncs res, penjo la foto de la festa de nadal! que va rulant de blog en blog dels del cau! I és que va ser força divertit tot plegat! fet com sempre a l'últim moment i stressats però sempre divertit!

Per cert Dani, si me lees, passa'm les fotos! que no en tinc cap!

Ei companys i companyes!
Ja sóc aquí! ja he entrat a MAtrix! vull dir al rollo aquests dels blogs...
Després de diverses pressions (tampoc tantes però si ho dic queda com interessant no?) he decidit obrir aquest blog tant esperat ( tampoc tant però si ho dic queda com interessant no?).
No crec que sigui un blog que s'actualitzi cada dia... ni un blog que faci profundes reflexions sobre el món... simplement un altre blog, com els mils que hi ha per la xarxa... perquè he de ser diferent?? vaya notes seria si no fes un blog no? si està de moda es fa i punto! A més, així quan estigui d'erasmus us puc anar informant via virtual de com va tot i si us fa mandra venir-me a veure o no us voleu gastar pasta enviant sms o trucant, o us fa pal enviar un mail, ja no farà falta!
Doncs res, només agrair a Douglas Bowman per les plantilles que ha fet del blog! que segur que ningú el té present pobret meu... tot i que s'ho podria haver currat una mica més perquè la majoria són bastant sosses...
Per cert, algú coneix en Douglas?

Ainetta