CANVIS: ja hi penses?

Ja fa una setmaneta que no escrivia al blog però tranquils! que no ha quedat en l'oblid ni ha passat a la memòria històrica cortsenca! Aquesta setmana he tingut algun imprevist amb el tema erasmus i és que els italians ja estan fent italianades abans que arribi i m'he preocupat una miqueta... però ja està tot solucionat! (o part vaja!)

Suposo que els canvis sempre fan por perquè tot és incert. No saps mai què pot passar: sortirà bé o malament? M'equivoco o ja faig bé? I si.... Els "i si" són els pitjors així que suposo que el millor és anar fent i no pensar-hi gaire. Suposo que així va fer Zapatero quan va guanyar les eleccions... i així li va anar... Prefereixo decidir el meu dia a dia segons el què em diuen les sensacions i els impulsos. A vegades la cago però cagar-la també t'aporta coses no? D'acord, potser després de prendre la decisió a la valenta estic dos dies pensant "què he fet!" i llavors és quan surten tots els dubtes, et fas preguntes, te les respons i quan ja has dut a terme el què havies decidit, veus en què t'has equivocat i en què no i trobes la decisió correcte. Però clar, fins que no ho proves, mai ho saps no?
Vosaltres les decisions més importants que heu près, les heu rumiat durant molt temps, o han estat impulsos??
Va contesteu, que us regalo una foto de la Peggy molt sexy!

Bones Festes... o no?

Tot solucionat!
els rumors del barri eren certs, el blog de l'Aina s'actualitza! Any nou, blog nou no? El problema és que les festes, aquest any han estat difícils. Crec que mai havia tingut tantes ganes que s'acabessin les festes de nadal. Potser era perquè en realitat festa festa, no tenia sinó que havia de treballar, o potser perquè ja no li trobo la màgia de quan ets petita i et creus que de debò un tros de fusta fa caca però no caca com tu, ta mare, ton pare o la resta de persones al món, sino que caga regals!!! I també n'estàs convençuda que la nit del 5 vas sentir com els reis entraven i els camells xurrupaven l'aigua de les palanganes i Melcior, Gaspar i Baltasar es cruspien les galetes i es bevien el xupito de conyac ( en realitat ho feien tons germans o tons pares). JA m'agradaria ja tornar a creure'm tot això i no haver d'anar a comprar uns regals per obligació quan en realitat no en tens ganes i has d'aguantar les aglomeracions a les botigues petites rollo NAtura, o les aglomeracions als carrers el dia de la cavalcata (o cavalgata?) que no et deixen creuar el carrer per poder arribar a casa quan tornes de comprar els últims regals que et quedaven i que havies deixat a l'últim moment com sempre...
I després, toquen les rebaixes. Aprofita ara que està tot més barat! tornen les aglomeracions i el comprar per comprar fins que arribes a finals de mes i comences a estalviar per quan vingui el dia de la mare i el dia del pare (altre cop regals obligats), sant jordi (llibre i rosa que sinó quedes malament), la festa de sant joan (sinó surts de nit, vaya primo!), bla bla bla...
Qui es va inventar totes aquestes festivitats? L'Església Catòlica o el Corte Inglés?


Ei però que tampoc voldria semblar negativa eh! Que també he tingut dies en què m'ho he passat molt bé! El millor, el 30 de desembre! Soparet amb amics, festa aniversari per amics i ballaruca amb amics! Quan ho repetirem això?