ESPA... QUE???

Aquest dissabte vaig anar a les terres del sud, a Alacant, a fer una mica la patriota i a donar suport d'alguna manera al moviment que treballa per a la realitat dels països catalans, la cultura i la llengua en territori del País Valencià. La veritat és que sortia de Barcelona bastant incrèdula i amb l'ideal dels Països Catalans bastant rovellat o si més no, aparcat però, al veure l'empenta i la il·lusió de 20.000 persones per a un mateix ideal... m'he posat sentimentalona!
Només sortir de Sants Estació, ja em va impressionar que 350 persones, noies, nois, dones, homes, iaies, iaius, grans, petites, persones totes elles diferents, decidissin atravessar els països catalans per arribar a la manifestació convocada a Alacant per a celebrar la diada del 25 d'abril. El que més em va sorprendre però, va ser trobar-me tota aquella gent manifestant-se en favor d'una realitat que jo creia que estava bastant oblidada en aquells territoris. I amb això, la gran feinada que deuen tenir els que lluiten perquè aquest ideal es mantingui viu al sud.
Però les sopreses no van acabr aquí! Vaig tenir el plaer de conèixer dos amics (espero que em permetin dir-lis amics!) de Madrid que em van explicar la seva pròpia lluita identitària. Em van parlar de los Comuneros de Castilla i de tot el moviment cultural i polític que hi ha al darrera, de tota la feina que difícilment però amb moltes ganes estan tirant endavant. I és que a Castilla hi ha tanta lucha y tanta sonrisa com als Països Catalans, Euskadi o Galiza.
Si abans no creia en l'Estat Espanyol com a una unitat política real, ara encara més veig que aquesta invenció que fa 300 anys intenta funcionar a la Península Ibèrica, no s'aguanta ni amb pinces. I què fa el govern espanyol al respecte? Nega aquestes realitats identitaries, les axafa, axafant la cultura i les tradicions de les diferents identitats que intenten sobreviure a l'espanyolització del territori ibèric. I no només hi fa amb el moviment en defensa de la independència d'Euskal Herria sinó que ara li ha tocat a Izquierda Castellana, a la que pretenen ilegalitzar http://www.nodo50.org/izca/.
Una identitat no es pot trepitjar així com així i menys perseguir i criminalitzar. La identitat respon als sentiments de les persones i no hauria de respondre a l'avarícia política d'uns quants.

Només volia dedicar un post al meu blog a la gent castellana que m'ha deixat ben bocabadada i donar-lis un fuerte abrazo internacionalista. Ànims i avant les atxes! (es diu així no??) ; )